El premi a la virtut o un idil·li a la plaça de Sant Just
Il·lustrador: Ricard Malet
Llibreria Verdaguer, 1935
Al moment d'entrar a casa sentí passes rere seu, i va tombar-se. Era el foll adobaterrisses, el senyor Camil. En Ramon entrà a les fosques i, com ja sabia els topants, no li calgué encendre inútilment un llumí.
p. 93, línia 5
ADOBATERRISSES, m.
Persona que té per ofici adobar objectes de terrissa.
No el recullen els diccionaris que hem pogut consultar, ni tampoc el CTILC. Format per composició de l'imperatiu del verb adobar (del germànic *addubare 'proveir, armar') amb el substantiu terrissa, derivat de terra, en la seva forma de plural.
Per a aquest ús, el català disposa també dels substantius adobacossis, format pel mateix procediment de composició, i adobet, mot no normatiu, emprat sobretot en terres del nord del català occidental (DCVB: Sort, Tremp, la Seu d'Urgell, Organyà) i conegut, si més no, en alguns indrets del l'alt Lluçanès on hem fet enquestes devers els primers anys del segle XXI.
__________________________________________________________
__________________________________________________________
