L'enterrament
Il·lustració de la portada: Cesc
Albertí editor, 1955
El senyor Fullola, obsequiós i llepa-sabres, acaparà don Ignacio. Precisament ara mateix estava llegint en el diari un comentari molt sucós que deia ben clar que Malenkov queia cada dia més en desgràcia. Se'n faria l'estella, heus-ho aquí. Massa poc; si, de rus, no n'hauria de quedar cap.
No estava per a polítiques, en aquells moments, el senyor capità.
LLEPA-SABRES, adj.
Adulador de l'estament militar.
Adjectiu format per la tercera persona de l'indicatiu del verb llepar (d'origen preromà indoeuropeu) i pel substantiu sabre (d'origen francès) en la seva forma de plural.
No figura en els diccionaris, i no sabem, ara com ara, si aquest mot és fruit de la imaginació viva de Joaquim Casas o si, ben al contrari, fou pouat per aquest autor de la llengua espontània del seu entorn.
__________________________________________________________
