dimecres, 11 d’abril del 2018

Estrofa



La família Asparó


Impr. Minerva, 1929



La gent parlant s'entenen... ¡Tafoi! ¡Vaja si s'entenen! Miri, una servidora ha passat molts anys sense dir res i si no hagués vingut el cas, ¿sap? de caure en mans d'aquests estrofes que en diuen la justícia, és ben segur que tot això hauria quedat mort... Perquè passat, passat...  
p. 205, línia 1 



ESTROFA, m. i f

Persona de pocs escrúpols morals. 


Mot tal vegada format per falsa regressió de l'adjectiu estrafolari, amb possible influència del substantiu estrofa 'conjunt de versos de nombre i rimes determinades', del grec στροφή. 

En l'accepció que indiquem aquí, no el consigna el diccionari normatiu, ni tampoc el DDLC, però sí, en canvi, el DCVB, que el situa al Camp de Tarragona i a Tortosa, i en dona la referència literària de Narcís Oller, que l'emprà en la novel·la La papallona.

__________________________________________________________