dilluns, 16 d’abril del 2018

Engamar




Aigua tèrbola


Alfaguara, 1967



Després la dona, també amb les mans als ulls, tossint i escopint. Alçava la cara i l'aigua li topava els cabells i li engamava la roba damunt el cos. Semblava una estàtua d'aquelles antigues. La criatura va parar de cridar i es va asseure al bell mig del carreró amb les cames obertes i mirant-se la seva mare astorat, esporuguit. 
p. 57, línia 3 




ENGAMAR, v. tr.

Amarar, xopar, calar. 



Els diccionaris no donen notícia d'aquest verb, ni tampoc el CTILC. No sabem, doncs, si podria tenir relació amb el verb gamar-se 'emmalaltir-se', que té, en el DCVB, com a primeres accepcions, la de 'emmalaltir-se les ovelles i cabres de caquèxia aquosa' i la de 'neulir-se les plantes per excés d'humitat'. 

Gamar-se és, tanmateix, un verb d'etimologia no gens segura, molt discutida, que Joan Coromines fa venir de l'àrab ģamm 'entristir-se, sufocar-se', mot que, segons aquest autor, s'hauria difós per terres occcitanes i catalanes des de les escoles de veterinària i medicina de Salern i Montpeller, molt influïdes pel coneixement àrab.    

Són d'aquesta mateixa família el mot gamadura 'malaltia' i l'expressió mal gam, també aplicada als humans afectats per una malaltia llarga, irreversible, a voltes d'origen desconegut. Tot plegat és, tal com s'indica en el DCVB, molt propi de l'ambient pastorívol però ben integrat en la llengua corrent d'algunes contrades de la Catalunya Central, dels Pirineus i fins del Rosselló. D'aquests usos, en tenim testimonis recents d'indrets com ara el Bisaura, Collsacabra o la vila de Torelló. 


__________________________________________________________